Una novel·la deliciosa escrita per una arquitecta que juga amb el llenguatge com si fossin rotrings i cartabons. Una història aparentment, només, senzilla i propera. Amors que t'acompanyen sempre, un retrat de la vida de poble, reflexions sobre una maduressa recent, la infantessa i l'adolescència passades, sobre la maternitat, l'amor, l'amistat i la vida en general. Una meravella que enganxa i acompanya sense trames complicades però amb els girs adeqüats. Marta Rojals, sense pretendre-ho diuen, ha aconseguit fer Literatura.
Pel què es refereix al nostre tema, la música, referències als Cure, els Smiths, Antònia Font i sobretot a Joy Division. Punt i a part la menció a la discoteca La Parròquia d'Amposta, centre de peregrinatge mític dels primers noranta de qui ens agradava la dark wave, l'EBM i el pop sintètic en general.
A continuació adjuntaré algunes peces que ajuden a transmetre el taranna del llibre, injustament i de manera fragmentada però...:
"Ja no em molesta que m'ho diguin això. El que més em molesta és que sigui veritat."
"Abans deien que eren gitanos i ara albanokosovars, perquè els prejudicis també es modernitzen"
"Sí, sí, esclar: el futuro està en mis manos. Però el passat, malauradament, no."
"Odiaves el pits perquè et posaven en situacions indesitjades que abans eren impensables. De nits, somiaves que l'endemà et despertaries i tornaries a ser dins d'aquell cos àgil i a prova de cops que un dia havia estat teu"
"Xiquetes, penseu que val més un minut de seny que cinc d'alegria, ens havia advertit"
"És que Barcelona és un monstre: un monstre devorador de patrimonis lingüístics"
"...anar al tros és la feina més natural que hi ha, i la més civilitzada. La terra i el follar són la base de totes les civilitzacions"
"...ja fa la tira que sóc a Barcelona, i al començament això de ser anònima, de fer lo que et done la gana sense donar explicacions, [...] ho vivia com una alliberació, t'ho juro, perquè quan ets jove i tens lo cap ple de pardals te penses que tot ho trobaràs fora de tu, saps?"
".. perquè el parlar també és una manera de veure el món, diuen, oi?"
"...per ser emigrant no cal anar a viure a l'altra punta del planeta, es pot ser emigrant de moltes coses, de realitats, de sentiments, de la llengua, també. Perquè cadascú té la patria que té, i se'n pot sentir allunyat encara que et trobis a deu quilòmetres"
"...pero al cap i a la fi són amics d'una determinada etapa de la meua vida que jo considero que és molt parcial, que la jo de veritat s'explica molt des d'aquí, també, saps? Allà m'hai intentat fer a mi mateixa per omissió, i hi ha coses que no es poden ometre..."
"...perquè en un poble la vida es viu ultraconcentrada, vius la teva i la dels altres, i tot suma..."
"-Que no ho saps, que al poble no hi ha gais? Ni gais ni lesbianes ni divorcis. -Lesbianes i divorcis no ho sé però en alguna casa hi ha algun armari que peta."
"Segons quines decisions no es poden prendre en un moment d'eufòria horitzal"
"Ja, tia, però ells ho saben: amb un fill ja es poden precintar la cigala. Que s'ho expliquen entre ells, nena, i llavors els supervivents volen apurar."
"Veig que tothom té més clar que jo quina és la meua missió a la Terra"
"que si diu això és perquè potser pensa que jo pensaré que si pensa que jo penso. Au, va, home, a cagar!"
"Tot el que vull em demana una disposició que no tinc"
"Ara veig clar que no necessitava un metge, necessitava feina"
"A vegades crec que la feina es va inventar per no pensar"
"Ja estic preparada perquè m'entri l'any nou per on vulgui"
"-A tu et tira molt, no, la ciència ficció? -A mi em tira molt el futur, en general"
"Penso que vull aprende't de memòria, per si desapareixes"
"Diu el que ha de dir. Hi ha molr poca gent que només digui el què ha de dir."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada