Una banda de Boston que bé podria ser d'Islàndia i de Bristol. Indietrònica que no descobreix rés però que ens dona tot allò que demanem a la bona música. So i fetge. Un viatge d'aquells que només comencen.
30 de juny del 2010
29 de juny del 2010
Cohen
Una altra veu acompanyada de guitarra de la costa nord-oest americana. Podria ser "una altra" més si no ens hagués robat el cor i les orelles amb una música rica però senzilla que bé es pot sentir o escoltar en un menjador agradable com al mig d'un camp de blat com a l'últim pam d'un penyasegat. Genial. Tristament segueix sent un secret... ssssssssh
Detektivbyrån
Una banda sueca que llisca entre el folk d'arrels i l'electrònica, aquí entre la cançó de bressol i el sons dels gitanos balcànics.
The Whitest Boy Alive
És difícil dir alguna cosa nova d'aquesta troupe. Tot i que tenen el cuartel general a Berlin sempre els he considerat nòrdics. Igual és que el seu membre més eminent, Erlend Øye (Kings Of Convenience i DJ selector de fama merescuda) prové d'aquelles contrades suposadament gèlides. Pop deliciós en la línia d'uns Belle and Sebastian en cru. Una delícia, vaja.
Modest Mouse
Un dels millors temes d'una de les millors bandes indie-mainstream americanes del nou segle. Tot i iniciar la carrera als 90, firmaven per Epic amb aquest treball i encara no m'he penedit de comprar-me'l. Aposta segura, coherent i eficient. Un valor.
10 de juny del 2010
Jóhann Jóhannsson
Aquest músic i sacsejador cultural islandès fa gairebé deu anys que munta saraus mentre composa paisatges sonors per instal·lacions, espectacles i pel·lícules o produeix discs de gent com Marc Almond, Pan Sonic o Barry Adamson. Entre museus d'art contemporani i festivals de música avançada ha robat cors de orelles més afins a l'electrònica i el pop més pausat. Delicat i impecable. Un referent de la nova contemporània.
4 de juny del 2010
Woods
La banda de Brooklyn l'any passat ens regalava un tercer treball ("Songs Of Shame") ple de petites meravelles. Segueixen els seus viatges personals al passat amb una producció que els fa sonar actuals i especials tot i jugar amb la sopa d'all. Aquest any repeteixen la fórmula i segueixen sonant tan apetitosos com uns postres després d'un dinar justet. Un postre d'aquell però que també entraria sense gana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)