Au Revoir Simone

Amb una caixa de ritmes i tres teclats, el tercer llarg d'aquest trio femení afincat a Williamsburg (NY) presenta temes d'aparença senzilla farcits de ritmes hipnòtics. Per als amants de les etiquetes: light electro-pop.

Au revoir Simone - Another likely story ("Still night, still light" 2009 Moshi Moshi Records)

Au revoir Simone - Shadows ("Still night, still light" 2009 Moshi Moshi Records)

The Pains Of Being Pure At Heart

Tot sovint dins d'una escena revival hi ha l'elegit que sobresurt. Pot ser per pura contingència o, merescudament, pel mèrit que transmet amb bones cançons. Aquest últim és el cas d'aquesta banda debutant de NY. Amb un munt d'influències a l'esquena (tantes, que el plagi queda descartat) i uns temes que mereixen escoltar-se com el que són, originals. Només us diré que després d'haver-lo escoltat durant uns mesos és un dels últims discs que m'he comprat.
The Pains Of Being Pure At Heart- young adult friction ("The Pains Of Being Pure At Heart" Slumberland 2009)

The Wooden Birds

Andrew Kenny, després de més de 10 anys al capdavant d'American Analog Set, estrena projecte. Últimament també se l'havia vist acompanyant als teclats els colegues de Broken Social Scene en algun directe però sembla que no en tenia prou. Doncs reinicia la seva carrera amb el propòsit estilístic d'allunyar-se de la seva ex-banda i dels ex-líders de bandes que passen a ser un cantautor. Tot i ser així, podriem trobar-li un cert parentiu amb l'Iron and Wine més sobri.
The Wooden Birds- false alarm ("Magnolia" Morr Music 2009)

The Tallest Man On Earth

L'auto proclamat home més alt de la terra va treure el seu primer llarg l'any 2008 i sembla que el públic coincideix en dues coses: la seva similitud amb el Dylan més folk i que malgrat ser un altre cantautor folk la seva música te aquell toc que la fa especial. Potser hi té alguna cosa a veure el fet de ser suec!

The Tallest Man On Earth - Into the stream ("Shallow Grave" 2008 Gravitation)

The Black Keys

A l'abril del 2008 va veure la llum el cinquè disc del duet americà The Black Keys. Amb un so que els ha portat a ser comparats als White Stripes barregen rock i blues de manera molt interessant.

The Black Keys - I got mine ("Attack & Release" 2008 Nonesuch)

Casiotone For The Painfully Alone

El projecte d'Owen Ashworth ja va per la seva cinquena posta de llarg des del seu debut al 1999. Homenatge al clàssic "When the Saints Go Marching In" inclòs, el tema segueix en la seva línia de percussió (bombo i teclat) + sorollets + melodia enganxosa. Cançons que sonen a himnes ballables d'avui i que són cançons senzilles també per demà.
Casiotone For The Painfully Alone- optimistic vs the silent alarm ("Vs. children" Tomlab 2009)

Jason Lytle

El californià publica el seu primer disc després de deu anys posant la veu als molt aconsellables Grandaddy. Segueix en la línia de la banda que no el va acabar de catapultar a la fama (serà aquesta la raó de la fi de la banda?): Pop-rock melòdic detallista. El sentirem en directe al proper Primavera Sound.
Jason Lytle- yours truly, the commuter ("Jason Lytle- Yours Truly, The Commuter" Anti 2009)

Nick Drake

L'immens cantautor britànic va tenir una vida curta, trista i discreta (1948-74) però la seva obra (tres discs en tres anys) amb el temps s'ha anat difonent i ha acabat per atrapar les sensibilitats d'arreu. En aquest cas la justícia s'ha imposat i la seva música que no morirà ami ha remullat gran part dels millors artistes que editen avui dia. Amb una feina incommensurable és difícil triar. De fet els seus tres discs són d'obligatòria adquisició però aquí ens decantem per la seva vesant més minimalista però no menys preciosista.
Nick Drake- pink moon ("Pink Moon" Hannibal 1972)

Sonic Youth

La banda de NY, després de més de 25 anys de carrera, segueix fent honor al seu nom i fidels al seu so inimitable. Al menys així ho demostren en el tema avançat del llançament del proper 9 de Juny del seu nou disc "The Eternal".

Sonic Youth - Sacred Trickster ("The Eternal" 2009 Matador)

Blind Pilot

Aquesta parella de Portland, OR, fan el que algú descriu com melancolia relaxada. M'agrada. Folk, pop acústic o les dues coses alhora el resultat es música sense estridències per somiar despert. Classe.

Blind Pilot - Go on, say it ("3 Rounds and a Sound" 2008)

The Horrors

Segueixen tenint bones intencions i influències i bona veu. També segueixen preocupats pel pentinat i el look (cosa no necessàriament negativa) però ara, a sobre han fet un temazo com aquest. El nou i segon disc dels anglesets ("Primary Colours" XL 2009) segueix sent difícil d'obligar a comprar però aquesta cançó és un dels temes de l'any 2009. Digueu-me feixista, jo us diré buh. Al vídeo, ni cas. El youtube també és un reproductor de música on-line útil.