The Tough Alliance

Ara que venen festes nadalenques estovarem una mica el cor i farem que els rius de baba gotejin per les nostres barbes. Una interessant remescla/remake adormida de la mà dels suecs The Tough Alliance d'un tema dels seus compatriotes Lucky Twice (?) que fa un parell d'anys sonava a totes les carpes, bôites i discoteques de l'Europa més acomodada i conformista (musicalment, esclar). Us sona?
The Tough Alliance- lucky ("Neo Violence single" Sincerely Yours 2008)

Frightened Rabbit

Una banda amb tres anys i tres llargs de vida. Van començar el projecte dos germans que animats pel seu entorn van fitxar un amic com a guitarra i així començaven a desfilar més seriosament per pubs i antros varis del seu Glasgow natal. Aquí tenim una mostra del que ens ofereixen. Folk-rock emocional? Ai, les etiquetes...
Frightened Rabbit- the modern leper ("MIdnight Organ Leper" Fat Cat 2008)

Parts & Labor

Una banda de Brooklyn amb sis discs a l'esquena. Sembla que comencen a veure la llum amb el seu últim disc, un recull de noise-rock a vegades accessible a vegades més espesot però bastant aconsellable. A mi en algun moment em recorden alguna de les bandes de Bob Mould (Sugar, Husker Du) però no ho tindrem en compte...
Parts & Labor- Nowheres night ("Receivers" Jagjaguwar 2008)

Atlas Sound

El projecte en solitari de Bradford Cox, vocalista i cara visible de Deerhunter. Fa uns mesos ja us parlavem d'ell i us oferiem un altre tema on ha projectat filies i fòbies personals. Aquí el tenim amb un mig temps de krautrock eteri amb veu. Un tema proper a algunes de les propostes del nou disc sorprenent i més ben encaminat que l'anterior de Deerhunter ("Microcastles", Kranky 2008). Easy listening cool.
Altas Sound- river card ("Let The Blind Lead Those Who Can See But Cannot Feel" Kranky 2008)

Francis Scott Fitzgerald

"...tiendo a no juzgar a nadie, costumbre que me ha hecho relacionarme con muchas personas interesantes y me ha convertido también en víctima de bastantes pelmazos inveterados. La mente anómala descubre en seguida esta cualidad y se aferra a ella cuando la encuentra en una persona normal............"

"El Gran Gatsby" 1925/1953

Beach House @ Black Cab Sessions

Un duet del que ja hem parlat en un format diferent i una excusa per proposar aquestes sessions dins dels taxis londinencs: www.blackcabsessions.com
Beach House- heart of chambers ("Devotion" 2008)

Miles Benjamin Anthony Robinson

Amb 24 anys, aquest ianqui de mig-oest s'ha instal·lat a Brooklyn i ha publicat el seu primer disc amb l'ajuda de membres de Grizzly Bear i TV on the Radio. Amb una veu extremadament profunda i un discurs d'autoflagelació destil·la un pop-folk-rock proper al Micah P Hinson més fosc. Impressionant.
Miles Benjamin Anthony Robinson- buriedfed ("Miles Benjamin Anthony Robinson" Say Hey 2008)

Haruki Murakami

"El conocimiento de la verdad no alivia la tristeza que sentimos al perder a un ser querido. Ni la verdad, ni la sinceridad, ni la fuerza, ni el cariño son capaces de curar esta tristeza. Lo único que puede hacerse es atravesar este dolor esperando aprender algo de él, aunque todo lo que uno haya aprendido no le sirva para nada la próxima vez que la tristeza lo visite de improviso."

"Tokyo Blues" (1987)

Sunset

Segon disc d'aquest projecte de Bill Baird, un texà que es mou dins el pop-rock fosc del anys 80 amb un espectre de influències variades que poden anar des de Brian Eno a Beck. Aquí us proposem un tema del disc i des de ja un temaso per sempre.
Sunset- the world is awaiting ("The Glowing City" Autobus 2008)

Damien Jurado

L'infalible autor de Seattle ha publicat el seu 10è disc. Amb una veu prominent i una música de tradició clàssica americana entre el folk i el rock ha anat forjant una carrera amb discs imprescindibles com "Rehearsals for departure" (Sub Pop, 1999) o "I break chairs" (Sub Pop, 2002). Amb aquest tema, el més animat del disc, obre una colecció més aviat melancòlica.
Damien Jurado- Gilian was a horse ("Caught in the trees" Secretly Canadian 2008)

Saioa

Des d' Euskadi amb sons ageogràfics i atemporals. Folk nu i real. Combinant cançons en anglès i en basc aquesta noia aconsegueix arribar als mateixos territoris on ho van fer tants dels seus herois. Després d'un EP, ha publicat "Matriska heart" (MoonPlaceRecords, 2008) Un dels últims consells musicals que vaig rebre d'una persona estimada a qui la vida li feia mal. Et trobarem a faltar, Marta.
Saioa- is it possible

Love is All

La banda sueca edita el mes que ve el seu segon disc després d'un debut farcit d'himnes infalibles de rock ballable. Aquell debut, "Nine times that same song" (What's the rupture? 2006) prometia més alegries futures. De moment, hem localitzat aquest aperitiu que tot i que no està a l'alçada dels himnes referits, el celebrem com un segon asalt d'una banda que ens deu més bons moments.
Love is All- big bangs, black holes, meteorites ("A hundred things keep me up at night" What's the rupture? 2008)

Silver Jews

La banda de David Berman ataca de nou. Iniciaven la carrera l'any 1992. Amb la companyia de Stephen Malkmus (Pavement), regalava discs de poesia campestre, que no maldestre, com "The natural bridge" (Drag City, 1996) o el gran "American Water" (Drag City, 1998). Aquest any publica el seu sisè llarg i segueix sense fallar.
Silver Jews- strange victory, strange defeat ("Lookout mountain, lookout sea" Drag City 2008)

Kristin Hersh

La veu i mitja ànima de les Throwing Muses debutava en solitari l'any 1994 amb "Hips and makers" (Sire/Reprise). Després d'una carrera amb banda que la fer compartir lideratge involuntari dins les bandes femenines de l'indie ianqui va apostar per un discurs en solitari que no sòl. Aquí, amb "The ghost", l'acompanya la veu de Michael Stipe. Una altra, la enèssima raó per la que la música no és només un sorollet agradable que fa menys incòmodes els ascensors.

Roger Mas

L'inmens solsoní edita de nou (ja fa dies, però). Ara, musicant un dels nostres grans mossens, primer, i versionant cançons tradicionals de la seva llar, després. Amb "Les cançons tel·lúriques" (2008), amb la primera meitat del disc (als indie-folkie-rockers, tant fastigosament anglosaxons, nosaltres) se'ns segueix posant a la butxaca entre pells de gallina. Fonamental.

Jeremy Jay @ Mains d'Oeuvres - Paris 4/10/08

Una visita a Paris, un concert casual i a sobre brutal. We love you J! Les fotos les he fet jo. Són fluixes però fer-ne no és el meu fort.

The War on Drugs

Aquesta banda de Philadelphia debuta amb llarg (ja havien editat un EP) a la sempre recomanable discogràfica Jagjaguwar. Amb un so que els apropa al Dylan més vitamínic i elèctric han desfilat una sèrie de cançons que faran les delícies dels amants de l'indie-rock o del folk-rock americà de la millor escola.
The War on Drugs- taking the farm ("Wagonwheel blues" Jagjaguwar 2008)

Russian Red

Des de l'Espanya (roja) amb amor... Aquesta noia joveníssima madrilenya factura un folk preciossista impressionant sense accesoris ni bissuteria. Destila cançons emparentades amb les gran veus de les arrels blanques americanes. Una delícia. Debuta amb un disc molt més que aconsellable: "I love your glasses" (Eureka, 2008)



http://www.myspace.com/russianready

Beck

Avui, ara, per mí, molts i moltes, ja és un clàssic més que merescut. Acaba de treure disc nou ("Modern Guilt", Geffen 2008) i sona bé, molt millor que alguns anteriors als que no els hi haviem fet cas. ¿Per què esperem més dels que ens han donat tant? I així, aprofitant l'excusa, de capritx, dues perles de la música dels segle XX i XXI. Repect e!

BECK- LOSER video (1993)
BECK - WHERE IT'S AT video (1996)
(Els link van al youtube, no els puc annexar. Click and please yourself, please.)

John & Jehn

Aquest parella britànica debuta amb un àlbum homònim. Tenen bona pinta però encara els he sentit massa poc per fer-ne una valoració més a fons.
Aquí el vídeo de la cançó "20L07":



I aquí un altre vídeo-clip, homenatge al gran George Romero:

Seabear

Des de Islàndia, aquest projecte que començava com el d'un noi sòl ha esdevingut en sextet que barreja pop-folk amb electrònica. Quatre anys després del seu debut la valuosa discogràfica Morr Music (Lali Puna, Múm,...) els hi edita el llarg "The Ghost That Carried Us Away" alhora que editen un single on versionen "Teenage kicks" l'himne de finals dels 70 de The Undertones. Deliciós.



EP GRATUÏT: el podeu descarregar aquí: EP "Singing Arch" (auproduït, 2004)

Jeremy Jay

Una de les perles de la collita 2008, un any de moment un tant decepcionant. Després d'un parell d'EPs, aquest californià publica un llarg produït i editat per Calvin Johnson (Beat Happening, Dub Narcotic System). A vegades sona a Bowie, moltes a Jonathan Richman i altres a Morrissey però mantenint personalitat pròpia i una frescura a agraïr. El disc és molt aconsellable, es diu "A place where we could go" (K, 2008) i inclou aquest tema.

Department of Eagles

Fred Nicolaus i Daniel Rossen són els noms que formen aquest duet podriem dir d'estones lliures al temps que els ocupa la banda Grizzly Bear. Publiquen el seu quart disc des del 2003 on practiquen una experimentació electro-acústica multiinstrumental extremadament suggerent, un paisatgisme miniaturista amb mirada a alguns clàssics del passat. Interessant.
Department of Eagles- In ear park ("In ear park" 4AD 2008)

Vivian Girls

Aquest trio femení de Brooklyn debuta amb un àlbum curt i directe que les apropa al indie seminal més sorollós i repetitiu. Amb partitures que no deixarien passar per la consergeria de cap escola de música i un so de baixa fidelitat s'han tret de la màniga un disc efectiu i resultón que han esgotat venent-lo per internet en un tres i no rés. Preparen reedició.
Vivian Girls- tell the word ("Vivian Girls" autoeditat 2008)

TV on the Radio

La genial banda de Brooklyn edita el seu tercer llarg "Dear Science" (4AD 2008). I no fallen.

Bon Iver

Després que el deixés la nòvia i la seva anterior banda es desfés, Justin Vernon es va retirar a una cabana perduda entre boscs i va començar a tocar i a escriure cançons que resultarien en un disc que transpira honradesa per tots els costats. Un disc de debut aplaudit unànimement i merescuda .
Bon Iver- skinny love ("For Emma, forever ago" Jagjaguwar 2008)

Julie Doiron

Despés de tocar el baix fins l'any 1996 amb la banda de noise-rock Eric's Trip, aquesta candenca va començar una carrera com a cantautora folk que dura fins avui. Una trajectòria que l'ha situat entre una de les grans autores nordamericanes dels últims anys juntament amb noms com Chan Marshall (Cat Power) o Shannon Wright.
Julie Doiron- so fast ("Loneliness in the morning" Sub Pop 1997)

Okkervil River

La meravellosa banda de Will Robison i Seth Warren publica nou disc. I ja van sis. Després dels fantàstics "The Stage Names" (Jagjaguwar 2007) i "Black Sheep Boy" (Jagjaguwar 2005) on posaven la languidesa a nivells emocionals difícils d'assolir, sembla que segueixen explorant els camins més animats que obrien amb el seu anterior disc. A tenir en compte.
Okkervil River- lost coastlines ("The Stand Ins" Jagjaguwar 2008)

Destroyer

El prolífic Dan Bejar segueix oferint material al marge dels seus projectes paral·lels (The New Pornographers, Swan Lake y Hello, Blue Roses). Ja n'hem parlat més d'un cop. Aquest és el seu projecte més personal, iniciat a Vancouver l'any 1995, i amb el que aquest any ha publicat el seu setè disc.
Destroyer- dark leaves from a thread ("Trouble in dreams" Merge 2008)

Crystal Antlers

Aquests californians venen amb ganes de fer soroll. Es mouen entre un rock psicodèlic i un rock sorollós d'aire pseudo-experimental. Són cinc i els seus directes arrasadors i només un EP autoeditat al mercat ja han donat molt de que parlar. Aquest tema els apropa a Mudhoney però, això sí, amb més matissos instrumentals. Que es noti que han passat vint anys des del so més salvatge de Seattle.
Crystal Antlers- vexation ("EP" autoeditat 2008)

Cloudland Canyon

Aquest projecte germano-novaiorquès va de retro... futurista. Drones, sintetitzadors, teclats, veus enmolsides i guitarres distorsionades, tot en repetició, molta repetición, ens passegen per una ciutat desurbanitzada que ve podria haver descrit McCarthy en el seu road-book post-apocalíptic si acabés amb l'aparició d'uns essers sorgits d'una nau metàlica que arriba del cel per reexterminar la raça. No future, we are there and it's dirty.
Cloudland canyon- You&I ("Lie in light" Kranky 2008)

Mercury Rev

Després d'algun fiasco en les últimes entregues, Jonathan Donahue i companyia publiquen nou disc, de fet, 2 nous discs. Tenen previst treure'n un de gratuït i un de pagament. Amb obres mestres de la psicodèlia sorollista dels primers 90s, Yerself is steam (Columbia, 1991) i Boces (Columbia, 1993) i de la grandiloqüència sinfònica de finals, Deserter's songs (V2, 1998) a l'esquena, aquí tenim un avançament dels nous treballs.
Mercury Rev- senses on fire ("Snowflake midnight" Yec Roc 2008)

Portishead

Com ja sabreu, tenen nou disc, però lectures nues de cançons antigues com aquest Wandering star ("Dummy" Go! Discs 1995) ens segueixen explicant perquè Beth Gibbons, Adrian Utley i Geoff Barrow són al cel del pop contemporani.

Tom Waits

L'inmens Tom Waits ha aterrissat per primera vegada a Barcelona. Un concert de preu desorbitat però segurament ben pagat pels assistents. Aquí podem fer-ne boca. Tot un luxe.

Brothers Unconnected

Després de la mort, el passat mes de febrer, del bateria del trio d'Arizona Sun City Girls, els altres 2 membres van crear aquest duet sense percusió però amb rítme. Si la banda desapareguda flirtejava amb el surf, vàries músiques orientals, l'experimentació i altres terrenys rics però pantanosos sense ofegar-se, aquest segueixen aquesta línia. Interessant.
Brothers Unconnected- Burookoobay (del disc de gira, 2008)

The Radio Dept

Aquesta banda sueca van ser un dels més destacats revisitadors del so shoegazing britànic des d'aquelles latituts als principis de segle XXI. Debutaven fa cinc anys, duen tres discs i varis singles. El mes passat entregaven nou single però aquí en tenim de fa quatre anys.
The Radio Dept- why won't you talk about it? ("Why won't you talk about it?" Rex/Labrador 2004)

Girls

Un duet de San Francisco del que ne poca cosa en sabem. Sonen a coses sentides però tot i així el tema no deixa de tenir la seva gràcia. No els hi coneixem discografia ni més biografia que la ja dita així que aniré al gra. Indie-pop pseudo-juvenil a dos veus de melodia resultona farcit de detalls però sense miniaturismes ni manierismes. Ah, i res a veure amb l'Iggy Pop, but I like it...
Girls- lust for life (del Myspace, 2008)

Bodies of Water

Aquesta banda de Los Angeles la podriem emparentar amb uns Arcade Fire amb un grau d'histrionisme. Debutaven l'any 2005 autoproduint-se un disc però aviat el segell Secretly Canadian es va fixar en ells. De fet, van tenir bon ull perquè sonen personals i compactes. Aquí tenim una mostra del seu tercer i últim disc.
Bodies of Water- under the pines ("A certain feeling" Secretly Canadian 2008)

Brad Breeck

El bateria californià de The Mae Shi en les seves hores lliures també fa de les seves. Amb un fort component rítmic factura un power-folk-pop que en aquest cas li serveix per contribuir a la banda sonora d'una pel·licula independent dirigida per Michael Mohan: "One too many mornings"
Brad Breeck- "one too many morning anthem"

Bearsuit

Formats a Norwich, Gran Bretanya, l'any 2001, aquesta banda indie practica un pop-punk vitamínic i afectat amb apunts de corda i vent. Amb aires a The Boy Least Likely i a altres bandes de indie-pop actual nordeuropeu combinen veus masculina i femenina amb sentit de l'humor. Aquest any han editat el seu tercer llarg.
Bearsuit- foxyboxer ("OH:IO" Fantastic Plastic 2008)

Cloud Cult

Començava a Minnesota com a projecte personal a mitjans dels 90. Amb el temps s'hi han anat incorporant membres fins els 6 que són avui. Una banda que considera la consciència social (caràtules reciclades, tots els benficis de la banda es destinen a obres socials,...) tant important com la seva música. Tot i el seu eclecticisme podriem dir que es mouen dins un indie-rock èpic farcit de cordes i crescendos. Aquí en tenim una mostra deliciosa del seu nou disc.
Cloud Cult- when water comes to life ("Feel Good Ghosts (Tea-Partying Through Tornadoes)" Earthology 2008)

Don Caballero

Aquest quartet de math-rock instrumental de Pittsburg debutava l'any 1993. Amparats per la garantia del segell Touch & Go i coetanis i parents de bandes com Slint donaven una empenta al rock americà contemporani desempellant-se de les melodies sense perdre contundència i afegint poesia. Editen el seu sisè disc fidels al so pel que van apostar des del principi.
Don Caballero- bulkeye ("Punkgasm" Relapse 2008)

Why?

Una banda de pop surgida d'uns b-boys californians i inquiets del segell Anticon: Yoni Wolf i Doseone. Com a banda pop ja són peculiars per neixement. Han publicat cinc LPs des de 2002 i acaben de regalar-nos un nou disc ("Alopecia" Anticon, 2008) que sense ser espectacular és notable i inclús inclou alguna meravella pel mig: These new presidents. Aquí els tenim versionant a The Cure.
Why?- close to me (The Cure) ("The Hollows 7"" Anticon/Tomlab 2007)

Port O'Brien

Una banda californiana que m'han fet conèixer recentment. Debutaven en llarg l'any passat i acaben d'editar nou disc. M Ward els va anomenar com la seva banda preferida. Jo no m'atreviria a tant però sí a dir que facturen un folk-rock energètic molt adient en temps de crisi i en dies de boira baixa i a sobre ho fan amb talent. Aquí tenim la cançó que obre el seu nou disc titulada igual que la que obria el primer. Tot un cant a l'esforç tants cops titànic de desfer-se dels llençols pel matí.
Port O'Brien- I woke up today ("All we could do was sing" autoeditat 2008)

Numero6 & Bonnie 'Prince' Billy

El nostre dark-cowboy preferit no para. Si fa uns mesos posava veus en francès a un tema de Soy Un Caballo, ara la posa en italià a un tema d'aquesta banda italiana, Numero6. A sobre, Will Oldhan, com a Bonnie 'Prince' Billy, acaba de publicar un nou disc que promet: "Lie down in the light" (Drag City, 2008). Les crítiques l'apropen a "I see a darkness" (Drag City, 1999), personalment el seu millor disc amb aquest àlies. L'esperem.
Numero6 [ft. Bonnie 'Prince' Billy]- da piccolissimi pezzi ("Quando Arriva La Gente Si Sente Meglio EP" autoeditat 2008)

Subtle

Doseone, al igual que el seu company als genials cLOUDDEAD, Why?, passeja (acompanyat d'una superbanda de personatges del segell Anticon) per un territori que es mou entre el hip hop underground i el pop marcià. Ho fan amb una destressa inusual. Si de l'últim disc del primer només tenim aquesta peça per valorar-lo, del segon podem dir que acaba de editar un disc, "Alopecia" (Anticon 2008) absolutament deliciós on les fronteres entre gèneres es dilueixen fins a límits insospitats.
Subtle- unlikely rock shock ("ExitingARM" Lex 2008)

The Chap

Aquesta banda londinenca s'autoproclama fan de tot allò hortera que els ha passat pel davant durant la seva existència. Amb aquesta declaració d'intencions gens pretenciosa (segurament falsa), aconsegueixen fer discs de pop electrònic gens convencionals i amb un grau de qualitat molt elevat. Una mostra d'això són els seus dos primers i molt aconsellables discs "Ham" (Lo. 2005) i Horse (Lo. 2003). Acaben de publicar el tercer.
The Chap- Carlos Walter Wendy Stanley ("Mega breakfast" Lo. 2008)

Titus Andronicus

Amb nom de tragèdia de Shakespeare, aquesta banda acabada de sortir del forn, s'ha anat llaurant un nom amb directes que no deixen ningú indiferent. Així, gamberros, pedants i directes, aquests xavals de 22 anyets inclús titulen una cançó Albert Camus. De moment, des de la meva discreta veu: disc rock de l'any! Enjoy it!
Titus Andronicus- arms against atrophy ("The Airing of Grievances" Troubleman Unlimited 2008)

CocoRosie

Unes germanetes que diuen que són de NY i que diuen que es retroben anys després de no veure's a Paris. Realitat o ficció? De fet, tant fa. Els que parlem de música a vegades diem coses que només són una excusa barata o de vergonya pròpia per col·laborar a que algú més escolti el que acabem de descobrir. CocoRosie, els seus dos primers discs, estan farcits d'allò que ens fa estimar la música i així, d'aquesta manera, estimar la vida.
CocoRosie- tekno love song ("Noah's Ark" Touch and Go 2005)

Grand Archives

Un dels últims fitxatges de Sub Pop i com no de Seattle. Un combinat de músics amb dos membres de Band of Horses que deixen les seves ànsies post-modernistes per volcar amb aquest projecte tota la seva passió pel pop i el rock americà d'arrels dels anys 60. Aquí els tenim amb la cançó que obra el seu disc i no els hi surt gens però gens malament. Veu dolça, ritme, instrumentació acurada farcida de detalls i una bona melodia. Què més podriem demanar?
Grand Archives- Torn blue foam couch ("Grand Archives" Sub Pop 2008)

Malcolm Middleton

La meitat dels escocesos Arab Strap, al igual que Aidan Moffat, es va emancipar per donar veu (i quines veus!) al seu talent en solitari. Ja ha publicat tres discs que no deixen massa més a desitjar. Irregulars però farcits d'allò que tant bé sabia fer amb els desapareguts. Aquí però el tenim en una curiositat: una versió de la Madonna que apareixerà en el seu proper disc. Deliciosa.
Malcolm Middleton- stay (Madonna cover) ("Sleight of Heart" Full time hobby 2008)

Atmosphere

Nom atípic en el gènere el d'aquest duet hip hop de Minneapolis. Debutaven l'any 1998 dins l'escena de hip hop underground tant poblada de caretes blanques. Aquí no hi ha scratches ni ritmes soul, domina l'electrònica de sonoritat electro i un ritme sincopat de doble plat. I com no, el tema: les drogues. La combinació funciona. Un molt bon tema.
Atmosphere- shoulda know ("When Life Gives You Lemons, You Paint That Shit Gold" Ryhmesayers 2008)

Portishead

Els de Bristol tornen a editar després d'onze anys de silenci. Els pares del trip hop, juntament amb Massive Attack i Tricky, han editat un disc amb la voluntat d'allunyar-se d'aquell so que va posar la seva ciutat a un loc privilegiat en el mapa de la música del s.XX. Després de "Dummy" (Go! Discs 1994) i Portishead (Go! Discs 1997) el llistó estava molt alt i l'han superat amb nota. Aquí tenim el tema més acústic i nu del disc. Una meravella amb la veu de Beth Gibbons com a protagonista.
Portishead- deep water ("Third" Mercury/Island 2008)

Atlas Sound

Les inquietuts del líder i cantant de Deerhunter l'han dut a crear un projecte personal abans de cansar-se de la seva jove banda. Aquí explora territoris menys agressius i ens transporta a l'habitació d'un melòman que experimenta entre llençols. Aquest la història de la música no la canviarà però sens dubte la disfruta.
Atlas Sound- another bedroom ("Let the Blind Lead Those Who Can See But Cannot Feel" 4AD 20o8)

Young Marble Giants

Aquests trio de galesos amb un sol disc publicat l'any 1980 es van convertir en una banda de culte més que merescudament. El seu disc "Colossal Youth" (Rough Trade, 1980) és una peça imprescindible i increïblement avançada al seu temps i que encara avui no sona extemporània. L'any passat reeditaven el disc ampliat amb altres treballs no publicats. Una ocasió única per fer-se amb una col·lecció de temes que van marcar la història de la música popular del segle passat.
Young Marble Giants- searching for Mr. Right ("Colossal Youth & collected works" reed. Domino 2007)