PJ Harvey

Talent, talent i talent. Recordeu el que deia a la crònica del concert del Devendra?

The Streets

Ja us havia parlat d'ell referir-me al 2step o UK garage però navegant pel youtube l'he recuperat i he recordat que el seu primer disc, Original Pirate Material" (Atlantic 2002) és absolutament obligatori per qualsevol amant de la música popular contemporània. Aquí us adjunto un parell de clips d'aquell disc que reflexen molt bé el seu món.

Raveonettes

Des de Copenhaguen, aquest parell de danesos estan a punt de publicar nou disc. A mi em van robar la orella fa cins anys i des de llavors no han parat de satisfer-me. Ella també ho fa visualment. A mi que m'agraden les morenes... quan una rossa agafa una guitarrra.. (ups disculpeu, ja va sent hora de plegar) La publicació del disc està prevista per principis del proper any però ja han avançat una perla. Rock distorsionat rítmic i molt i molt efectiu. Ja tinc un primer tema preferit per l'any 2008.
Raveonettes- dead sound ("Lust lust lust" Vice 2008)

Phosphorescent

Nascut a la ciutat dels REM, Athens, i afincat com no a Brooklyn (NY), Matthew Houck és l'únic músic que s'amaga darrera aquest pseudònim tant llampant. La seva música de llampant no en té res. Més aviat s'apropa a un món gòtic des de un punt de vista folk. Carregat de personalitat i bones maneres acaba d'editar el seu tercer llarg i l'any que ve apareix a un DVD. Aquí repassarem els dos.
Phosphorescent- a picture of our torn up praise ("Pride" Asthmatic Kitty 2007)
Phosphorescent- at the swimming (versió de Castanets inclosa a la BSO del DVD "In the vines" Asthmatic Kitty 2008)

Throw Me the Statue

Darrera aquest nom hi trobem el multiinstrumentista de Seattle Scott Reitherman. Amb una proposta entre el pop i el rock, indies els dos, això sí, l'home fa l'enèssim homenatge a la lolita. No sabem si hi va entrar per Nabokov o per Kubrick però de fet hi va entrar a fons. De fet no és extrany, un geni la inventa i l'altre geni hi posa imatges. Però no parlavem de música ara?
Throw Me the Statue- lolita ("Moonbeams" Baskerville Hill 2007)

Wooden Shjips

Des de San Francisco, una mica de nou rock psicodèlic. Amb una base a la Can i una veu a la Jim Morrison, el tema apareix i desapareix en un viatge digne de l'LSD que prenia Timothy Leary amb una incursió al mig d'una guitarra distorsionada digne d'un mal viatge de Gram Parsons. Aquesta és la mostra del seu debut, un mini-LP amb 5 cançons, o eren viatges? Ah, i a sobre et conviden a apuntar-t'hi.
Wooden Shjips- we ask you to ride ("Wooden Shjips" Holy Mountain 2007)

Pseudosix

Tim Perry és de Portland i sempre treballa sòl. A vegades però li agrada reunir-se amb els seus amics també músics, evidentment, i treure's de la màniga cançonetes com aquestes. Debutava el 2003 i ara edita el seu segon disc. Dolça melanconia, ai. Gran títol.
Pseudosix- apathy and excess ("Pseudosix" Sonic Boom 2007)

Justice & friends

Comença el cap de setmana i tot i que tinc molt clar que ni ho escoltaré ni ho ballaré (Tinc els gustos més refinats, ejem, al menys aquest cap de setmana), em venen ganes de posar-me porc. ¿I qui millor podria trobar per posar-me guarro que aquest parell de francesos? Ja n'he parlat d'ells i no soc ni seré l'únic així que ho deixarem estar. Let's dirty dance!

Devendra Banhart @ Apolo (Bcn)

La nostra reencarnació preferida de Marc Bolan tornava Barcelona. L'expectació no era més gran però si més massiva. Amb dos nous disc sota el braç, Devendra segueix robant cors. Personalment crec que "Smokey Rolls Down Thunder Canyon" (XL 2007) és el seu pitjor disc però això no vol dir que sigui un disc dolent. L'altre no el compto perquè és de versions i encara no l'he sentit. Des que Michael Gira el descobrís i li publiqués l'espontani, casolà i meravellós "Oh me oh my..." (Young God 2002) ha plogut molt. Ha plogut en forma de música i èxit. Discs com "Rejoicing in the hands", "Niño rojo" (els 2, Young God 2004) o "Cripple crow" (XL 2005) ja són clàssics en les nostres discografies àvides de talent. I de talent n'hi sobra. Qui vol originalitat quan es te tanta personalitat?
Anem el gra: Amb una veu prodigiosa que per si sola ja faria les funcions de banda, Devendra s'ha començat a castrar. A castrar per donar corda a una troupe d'amiguets que saben apropar-se a qui saben que raja. Les seves aproximacions a la música llatina no fan el pes. El seu discurs entre Nick Drake i Marc Bolan ens va fascinar i segueix fascinant, allà és on Devendra és més Devendra. Igual els hi ha passat a les seves amigues (o ex?) Cocorosie. Del seu debut inmens farcit de personalitat han anat degenerant cap una cosa que ni és "chicha ni limoná"crec jo per culpa de les companyies i la generositat mal entesa.
No sé si m'he explicat gaire bé. Crec que gens. Resumint: Ell solet, amb la seva veu i una guitarra podria menjar-se qualsevol escenari. No li faria falta rodejar-se d'amics mediocres.

Aquí us penjo unes fotos. Són pèssimes però reflexen el que ahir vam veure.

Suburban Kids with Biblical Names

Amb un llarg i tres EPs, aquest duet suec s'ha fet un petit nom a la xarxa. Repassen l'estil folkie modern i en el seu cas tecnològic de camins explorats sobretot per Stephen Merritt amb els seus The Magnetic Fields o els Silver Jews. Les lletres també són altament literàries com el seu nom rimbombant deixa clar. Aquest tema convenç, al menys a mi.
Suburban Kids with Biblical Names- rent a wreck ("#1 EP" Labrador 2004)

The Radio Dept

Aquesta banda sueca liderada per Martin Larsson debutava l'any 2003 amb un èxit notable dins la jove fornada de revisitadors del shoegazing dels 90. El seu primer disc "Lesser matters" (Labrador 2003) rebia bones crítiques tot i que no era per tirar cohets. Aquí us oferim però un temilla del seu últim disc que no està però que gens malament: shoegazing domesticat amb base electrònica.
The Radio Dept- the worst taste in music ("Pet grief" Labrador 2006)

The Acorn

Tercer disc d'aquesta banda canadenca. Rolf Klausener és el cervell de la banda i en aquest disc li canta a la seva mare hondurenya. Jam session de folk-rock farcida de palmes, cors gairebé tribals i matissos que fan de la cançó un himne digne d'un bosc tropical.
The Acorn- the flood pt.1 ("Glory hope mountain" Paper bag 2007)

CSS

Cansei de Ser Sexy eren una de les sorpreses més gamberres i resultones de l'any passat. Des de Sao Paulo obrien el mercat ianqui i mundial a un conjunt de bandes d'aquelles latituts que revisiten l'electro-rock de sintetitzadors amb una actitud dance, desenfadada i bastanta cara dura. Aquí us deixo una mostra de dos dels seus reventapistes.
CSS- let's make love and listen to death from above ("CSS" Sub Pop 2006)
CSS- alala ("CSS" Sub Pop 2006)

Iron & Wine

Un dels nostres barbuts preferits, Sam Bean, ha publicat nou disc. Si fa uns mesos penjaven en avanç el primer single del disc que encara no havia sortit, ara toca afrontar de cara el nou llarg que ja podem trobar a les botigues. De generositat, tant a ell com a la seva discogràfica, no els en falta, al igual que de qualitat. Folk d'autor.
Iron & Wine- innocent bones ("The Shepherd's dog" Sub Pop 2007)

Lou Reed

La fera novaiorquesa segueix donant-se i donant-nos corda. Després de col·laborar amb The Killers, aporta un parell de temes a la banda sonora d'un documental sobre la invasió salvatge que els japonesos van fer durant la segona guerra mundial de Nanking, un poble xinès.
Lou Reed- safety zone (banda sonora de "Nanking" 2007)

Hermann Hesse

¿No irá usted a creer que todos esos bípedos que andan por la calle son hombres sólo porque anden derechos y lleven a sus crías nueve meses dentro de sí? Muchos de ellos son peces u ovejas, gusanos o ángeles; otros son hormigas, y otros abejas. En cada uno existen las posibilidades de ser hombre; pero sólo cuando las vislumbra, cuando aprende a hacerlas conscientes, por lo menos en parte, esas posibilidades le pertenecen"

Demian 1919

Sightings

Ara ens posem més incòmodes. Des de Brooklyn, aquesta tropa començaven deconstruint el rock cap allà finals dels 90 i així segueixen. Debutaven l'any 2002 amb un disc homònim i des de llavors no s'han acomodat. Amb un discurs que tant podem relacionar amb Einsturzende Neubauten, si mirem enrera, com amb Liars, si mirem endavant, Sightings tenen veu pròpia. I quina veu!
Sightings- perforated ("Though the panama" Load 2007)

Fiery Furnaces

Quan dos germanets d'un poblet d'Ohio formen un grup hi ha molts números que la cosa vingui de família. Aquest és un cas i a sobre l'invent té molta gràcia. Debutaven amb l'interessantíssim "Gallowsbird's Bark" (Rough trade, 2003) i ara publiquen el seu cinquè disc. Es nota que venen de l'indie-rock però el farceixen d'instruments que no només decoren sino que fan del seu so un cosa contundent. La cançó sembla tallada però cadascú acaba les coese com li ve de gust, no?
Fiery Furnaces- duplexes of the dead ("Widow city" Thrill jockey 2007)

Gryphon Graham

Un aficionat als bootlegs també ha de tenir talent. Aquest, des de Texas, en te i si no escolteu això i a veure si us podeu quedar quiets. The KLF, després d'inventar-se el chill-out - el de veritat, no aquelles merdes que sonen per alguns xiringuitos de platja- van decidir fabricar hits sota el pseudònim de The Timelords. Igual d'aficionats al situacionisme són els suecs The Tough Alliance. Aquí tenim una combinació de "Doctorin' in the tardis" (TVT, 1988) dels primers i "First class riot" ("New chance" Playground 2007) dels segons.
Gryphon Graham- doctor in the riot rendered (The Tough Alliance vs. the Timelords)

Orba Squara

Més delicadesa per la vena. Aquí si que aterrissem a un planeta folkie, actual, això sí. Mitch Davis és el novaiorquès que s'amaga darrera d'aquest curiós pseudònim. Aquest tema que us proposem te la curiositat que va ser usat per l'anunci de presentació de l'iPhone de Apple. Nosaltres, lluny de sucumbir a tendències mercantilstes ens quedem amb els detalls prudents i preciosistes d'aquesta cançoneta maca i impecable.
Orba Squara- perfect timing (this morning) ("Sunshyness" autoproduit 2007)

Cortney Tidwell

Des de Nashville sense country però amb molt d'amor. La veu d'aquesta perla tenessiana és de seda però no enlluerna, només brilla com els estels que ens enreden del títol del seu disc. De família de músics d'arrels ella va buscar el seu propi camí i debutava l'any passat amb un disc delicat i farcit de melanconia.
Cortney Tidwell- eyes are at the billions ("Don't let the stars keep us tangled up" Ever 2007)

Montag

Una altra d'aquelles meravelles que de tant en tant aparèixen mentre investigues. Antoine Bédard és del Quebec i acaba de publicar le seu segon disc. Sobre suggerents textures electròniques i bases rítmiques construeix melodies pop amb un resultat més que gratificant.
Montag- going places ("Going places" Carpark 2007)

Crystal Castles

El duet remesclador de moda. A part, també fan temes amb tecnologia 8-bit d'estar per casa. Aquí us penjem una sessió punxada pel DJ Howlermonkey. Mitja hora de música per veure facultats , vicis i aficions d'aquesta parelleta imparable.

Tracklist:
1. Crystal Castles: "Magic Spells"
2. Uffie: "Make It Hott (Crystal Castles Remix)"
3. Crystal Castles: "Knights"
4. GoodBooks: "Leni (Crystal Castles Remix)"
5. HEALTH: "Crimewave (Crystal Castles Remix)"
6. Crystal Castles: "Alice Practice"
7. Klaxons: "Atlantis to Interzone (Crystal Castles Remix)"
8. The Whip: "Divebomb (Crystal Castles Remix)"
9. Soho Dolls: "Trash Rental (Crystal Castles Remix)"
10. Bloc Party: "Hunting for Witches (Crystal Castles Remix)"
11. The Little Ones: "Lovers who Uncover (Crystal Castles Remix)"
12. Liars: "It Fit When I Was a Kid (Crystal Castles Remix)"

Se puede bailar!!!

DJ Howlermonkey- Crystal Castles omnibus mix

Holy Fuck

Una banda instrumental de Toronto de recent creació. Amb una rítmica constant i una melodia enganxosa clavadeta a un fragment de l'apoteosic inici de la ara ja CSIiana "Baba 0'Riley" de The Who, Holy Fuck se'ns posen a la butxaca sense deixar-nos ni moure una pestanya. Així hauria de sonar un balancí dissenyat per un indie-kid.
Holy Fuck- lovely Allen ("Holy Fucf EP" 2007)

Clare & The Reasons

Debut d'aquesta banda farcida de referents: bandes sonores dels 60, jazz lounge o cabaret. Amb una veu atemporal, Clare Murdau Manchon, filla d'una llegenda del folk-blues, es rodeja de cordes, vents i instrumentacions vàries per fabricar una delícia tant delicada com aquesta.
Clare & The Reasons- pluto ("The movie" Frog stand 2007)

Beach House

Una de les meravelles més ben guardades de l'any passat. Formats Baltimore fa un parell d'anys, aquest duet a l'estela de Nico i dels Mazzy Star més lánguids enamora. Amb un sol disc ja se'ns van posar auns quants a la butxaca. Folk-rock de so brut i narcòtic.
Beach House- apple orchard ("Beach House" Carpark 2006)

Bonde do Role

No fa falta parlar de Brasil com a un solventíssim bressol musical. Ens els últims anys però el gamberrisme electrònic s'ha apoderat del país de la samba i la bossa. CSS eren les que despuntaven l'any passat però l'escuadró canarinyo ve fort i per diferents fronts. Bonde do Role són un exemple. Aquest any han debutat per partida doble a Domino. Aquí els tenim però amb una mini-càpsula que ha aparegut en un recopilatori del segell Sneakmove.
Bonde do Role- montagem do cabra ("Minicomp 2" Sneakmove 2007)

Good Shoes

Des de Londres aquesta troupe de jovenets canten a les nenes i a les bandes, aquells llocs comuns als que l'adolescència rockera ha dedicat tantes i tantes línies. Debuten amb un so també comú, que mira enrera sense complexos amb les coordenades geogràfiques molt ben preses i no massa llunyanes. En el temps sí, of course. Divina joventut!
Good Shoes- it's impossible ("Think before you speak" Brille 2007)

The Black Swans

Des de l'estat d'Ohio, la banda de Jerry Decicca edita el seu segon disc. Música americana d'arrels entre el folk i el rock però amb el fre de ma posat. Balades classicistes sense floritures i on la veu es converteix en l'autèntica protagonista, una veu profunda i fosca que ens abressola amb mans de llenyataire.
The Black Swans- change ("Change" Southern 2007)

Bloc Party

Fa dos anys debutaven amb el molt recomanable "Silent Alarm" (Vice, 2005). Aquest any s'enfronataven al difícil segon disc. "A weekend in the city" (Wichita, 2007) ha portat opinions de tot tipus. Jo prefereixo el primer però aquest també convens. Aquí els tenim una remezcla que els neteja de guitarres gang-of-fourianes, els alenteix però els bombeja per entrar a qualsevol cabina de DJ.
Bloc Party- hunting for witches (Ruckus Roboticus Remix 2007)

The 1900s

No comfondre amb el trio rock de Glasgow 1900s. Aquests venen de Chicago i són set persones. L'any passat publicaven un EP i aquest any, gairebé deu anys després de la seva creació, debuten amb llarg. Pop rítmic amb tocs de cambra. Cordes, piano, guitarres folkie i melodia, molta melodia. Ideals per aixecar-se amb un somriure.
The 1900s- everybody's got a collection ("Cold & Kind" Parasol 2007)